Fa pocs dies el diari La Vanguardia publicava un reportatge molt interessant que va titular “els fons de capital risc prenen el comandament”. En aquesta peça es destacava el creixent protagonisme d’aquests fons en el finançament de les empreses, que a més estan influint de manera directa en els seus models de gestió. Com a dada significativa, apuntava que als Estats Units una de quatre empreses de mida mitjana té a aquests fons entre els seus accionistes. Un fenomen del qual no hi ha sector que s’escapi, perquè posen el seu focus d’interès en gairebé tots els segments empresarials, aconseguint a mitjans de comunicació, empreses d’alimentació, constructores, plataformes de serveis, start ups, i un llarg etcètera. Una de les dades que avalen aquest fenomen, ens informa el diari barceloní, és la significativa caiguda en els últims temps en l’expectativa de rendibilitat de les inversions en empreses, que ha passat d’una mitjana de 13 vegades el benefici brut a xifres que estan al voltant d’un 7 per cent. Una tendència que a més anima fons amb la liquiditat suficient per esperar pacientment canvis de cicle econòmic i aguantar més temps amb els seus inversiones.En Espanya, a més, es disposa d’un règim fiscal molt favorable per a la inversió de, o mitjançant, aquests fons , perquè en alguns casos la bonificació fiscal pot arribar a un 99%.

Però també caldria destacar el paper emergent de molts fons en el món dels emprenedors més innovadors, del seu rol cada vegada més protagonista en l’àmbit de les start ups i dels spinoffs. En el divers món dels emprenedors ha un ampli ventall de possibilitats en matèria d’espais on ubicar-se, subvencions i ajuts públics, assistència tècnica bàsica per tirar a caminar en aquests primers passos empresarials, fins i tot de mecanismes de finançament tradicionals. Però, per desgràcia, és igual de freqüent observar una significativa dificultat de comunicació entre molts d’aquests emprenedors i els potencials inversors. Una bona idea no garanteix l’interès i predisposició d’un inversor, sinó que aquesta requereix l’acompanyament d’un bon pla d’empresa i del concurs de bons gestors. Un dels fenòmens que haurien eradicar és aquesta penosa moda d’sotmetre a balbucientes emprenedors, dominats pel lògic i inevitable pànic escènic, a presentacions ridículament constretes a uns pocs minuts en què explicar un projecte sovint necessitat d’una presentació intel·ligent i detallada. Els inversors haurien de demostrar la paciència suficient d’escoltar amb atenció un projecte amb el temps que aquest es mereix, igual que els emprenedors haurien de fer uns deures mínims abans de gosar presentar-se davant uns potencials inversors. Malauradament les dues males pràctiques abunden més del que sembla.

Els inversors han de creure en el projecte empresarial donant suport activament el seu creixement i expansió, com els emprenedors han de de comptar amb una adequada planificació i els necessaris recursos de gestió, (formatius, humans, tècnics), que confereixin serietat a la seva iniciativa. És un procés de contaminació recíproca, els inversors i emprenedors condemnats a entendre, transmetent i compartint visions, habilitats, coneixement i expectatives. Un repte important ara que el paper dels fons augmenta, perquè no només de finançament viuen les empreses, sobretot aquelles que ofereixen les idees més innovadores i disruptives.