Sabies què?

ELS NO RESIDENTS JA PODEN DEMANAR LA DEVOLUCIÓ DE L’IMPOST DE SUCCESSIONS I DONACIONS

A Espanya, el IMPOST DE SUCCESSIONS I donancions és un dels impostos cedits a les comunitats autònomes, les quals tenen competència per regular les reduccions de la base imposable, la tarifa de l’impost, així com les deduccions i bonificacions de la quota. Les comunitats autònomes que han exercit les seves competències normatives imposen una menor càrrega fiscal per al contribuent mitjançant l’establiment de reduccions i / o bonificacions fiscals, que només s’apliquen a aquells que ostentin la prèvia condició de residents a Espanya. Però en el cas de no residents, no hi beneficiar d’aquestes reduccions fiscals autonòmiques, i és aplicable exclusivament la llei estatal. Si tenim en compte que moltes de les comunitats autònomes van establir deduccions en la quota que en alguns casos arriben al 99%, les diferències de tributació respecte d’una mateixa herència, per exemple, poden arribar a ser notables, i únicament per la raó que a un dels subjectes passius -resident a Espanya- se li pot aplicar la llei pròpia de la seva comunitat autònoma i l’altre -no resident- se li ha d’aplicar la llei estatal. Aquesta situació va ser denunciada per la Comissió Europea que va considerar que la no aplicació d’aquests incentius fiscals previstos per les comunitats autònomes als no residents a Espanya suposava una vulneració del principi de prohibició d’obstaculitzar la lliure circulació de capitals. Així, després de diversos anys d’espera a la decisió del Tribunal Europeu, finalment el passat dimecres 3 de setembre va veure la llum la tan anhelada Sentència, per la qual es declara que el Regne d’Espanya ha incomplert determinades obligacions que li incumbeixen en virtut del Tractat de Funcionament de la Unió Europea i de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu, en permetre que s’estableixin diferències en el tracte fiscal dispensat a les successions i donacions, entre els drethavents i donataris residents a Espanya i els no residents; entre els causants residents a Espanya i els no residents; i entre les donacions de béns immobles situats dins i fora d’Espanya.

UNA MODIFICACIÓ IMPORTANT DERIVADA DE LA REFORMA FISCAL.

Si s’aprova l’avantprojecte de llei que va presentar el Govern fa uns dies, les societats civils passaran a tributar, a partir del 2016, en l’impost de societats en lloc de en l’IRPF en règim d’atribució de rendes. Aquesta mesura s’aplicarà a totes aquelles que realitzin activitats mercantils.
CANVIS A LA TRIBUTACIÓ PER ELS GUANYS PATRIMONIALS

Així mateix, està previst que desapareguin els anomenats coeficients d’abatiment, pels quals es redueix el guany subjecta al pagament d’impostos per als actius adquirits abans del 31 de desembre de a 1994.

Hisenda posa així fi a un règim transitori que ha durat dues dècades i gràcies al qual la tributació disminueix per guany generat des del moment de la compra -que ha de ser prèvia a 1995- fins al 20 de gener de 2006, segons va establir la llei d’IRPF que va entrar en vigor el 2007. Fins ara el guany obtingut durant aquest període i que està subjecta al pagament d’impostos és menor progressivament a mesura que es retrocedeix en el temps des de 1994. en el cas de la venda d’immobles, hi ha un perjudici addicional ja que també desapareixen els coeficients d’actualització, que serveixen per corregir la depreciació monetària -actualizando el valor de adquisició- i que fins ara regeix només per a la guany acumulat fins a 2007

ELS NO RESIDENTS JA PODEN DEMANAR LA DEVOLUCIÓ DE L’IMPOST DE SUCCESSIONS I DONACIONS

A Espanya, el IMPOST DE SUCCESSIONS I donancions és un dels impostos cedits a les comunitats autònomes, les quals tenen competència per regular les reduccions de la base imposable, la tarifa de l’impost, així com les deduccions i bonificacions de la quota. Les comunitats autònomes que han exercit les seves competències normatives imposen una menor càrrega fiscal per al contribuent mitjançant l’establiment de reduccions i / o bonificacions fiscals, que només s’apliquen a aquells que ostentin la prèvia condició de residents a Espanya. Però en el cas de no residents, no hi beneficiar d’aquestes reduccions fiscals autonòmiques, i és aplicable exclusivament la llei estatal. Si tenim en compte que moltes de les comunitats autònomes van establir deduccions en la quota que en alguns casos arriben al 99%, les diferències de tributació respecte d’una mateixa herència, per exemple, poden arribar a ser notables, i únicament per la raó que a un dels subjectes passius -resident a Espanya- se li pot aplicar la llei pròpia de la seva comunitat autònoma i l’altre -no resident- se li ha d’aplicar la llei estatal.

Aquesta situació va ser denunciada per la Comissió Europea que va considerar que la no aplicació d’aquests incentius fiscals previstos per les comunitats autònomes als no residents a Espanya suposava una vulneració del principi de prohibició d’obstaculitzar la lliure circulació de capitals. Així, després de diversos anys d’espera a la decisió del Tribunal Europeu, finalment el passat dimecres 3 de setembre va veure la llum la tan anhelada Sentència, per la qual es declara que el Regne d’Espanya ha incomplert determinades obligacions que li incumbeixen en virtut del Tractat de Funcionament de la Unió Europea i de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu, en permetre que s’estableixin diferències en el tracte fiscal dispensat a les successions i donacions, entre els drethavents i donataris residents a Espanya i els no residents; entre els causants residents a Espanya i els no residents; i entre les donacions de béns immobles situats dins i fora d’Espanya.

Davant aquesta decisió del TJCE, les persones beneficiades per la resolució d’aquesta sentència poden sol·licitar la devolució dels ingressos indeguts que no hagin prescrit (les liquidacions realitzades en els últims quatre anys), o bé, en el cas que hi hagi prescrit l’acció per a sol·licitar la devolució d’ingressos indeguts, podran iniciar un procediment d’exigència de responsabilitat patrimonial a l’Estat Espanyol.