Sóc un autònom i des d’avui anem a trobar-nos en aquest bloc que posa en marxa Grup CG. Rastrejant per internet no hi ha molts blocs signats per autònoms en tal condició, així, com sona, publicats per algú que es presenta en societat com el seu propi cap i empleat, com patidor davant tantes dificultats, però també com algú il·lusionat amb aixecar cada dia la persiana del seu propi negoci, motivat per trobar aquest nou client que espera a la volta de la cantonada, i, sobretot, amb unes enormes ganes d’oferir i donar solucions als que confien en aquest professional, als que l’han escollit en comptes de recórrer a aquestes grans empreses on més de ser un client sovint es pertany a una estadística. Com escassegen els blocs d’autònoms que parlin d’autònoms, ja que he recollit el guant de la invitació de Grup CG i aquí em podreu llegir cada setmana, on podrem parlar d’experiències, dubtes, oportunitats, tendències o expectatives.

Li he donat moltes voltes a què explicar en aquest primer article. Podria parlar de les últimes estadístiques, les que parlen dels 207 autònoms que comencen cada dia a Espanya, o que ja som moltes desenes de milers i serem cada vegada més en aquest poblat exèrcit de professionals independents que es llença al carrer cada dia per treballar, fins i tot que el futur de l’economia i de l’ocupació passen en gran mesura pels professionals independents. Però no puc resistir-me a escriure sobre les conclusions de sengles estudis de les universitats de Harvard i Oxford, en els quals s’afirma que les tres característiques més importants per treballar en el futur són la intel·ligència personal, la creativitat i la precisió en la manipulació de instruments en activitats complexes. Per a aquests científics, aquells treballs que puguin ser substituïts per màquines estan condemnats a desaparèixer, i que són precisament aquestes habilitats que les màquines mai podran igualar a l’ésser humà les que ens regalen un espai d’oportunitat professional. És més, aquests savis diuen que no posem tant d’èmfasi en coneixements que les innovacions disruptives es van a carregar periòdicament, sinó que estimulem aquestes habilitats que ens faran més competitius per trobar el nostre lloc en el competitiu món de l’economia. Com a exemple, aquests algoritmes que van a anar substituint als metges en els diagnòstics, però que no podran substituir-los a l’hora de comunicar un diagnòstic, donar recomanacions o fer el seguiment del pacient canviant-li la medicació perquè l’antiga li fa mal.

El professor Katz parla fins i tot que anem a una “economia artesanal” amb llocs de treball “a mida”, en els quals primarà l’element humà. Per a ell, les paraules clau del futur de l’ocupació són empatia, creativitat i humanitat. Pot semblar que parla dels autònoms, però es refereix al futur del treball. Però és obvi, parlant de dimensió humana, treball a mida, creativitat i intel·ligència personal, que els autònoms malbaraten experiència, necessitat i saviesa. Ja saben, el futur és seu, per si no ho sabien. És el que té ser un autònom, aquests humils artesans de l’ocupació, ser un dels protagonistes del futur i somiar amb el que ve.