Als autònoms, quan ens parlen d’economia col·laborativa mentre mirem el ratllat acer del taulell de la nostra botiga, el volant de la nostra furgoneta, o la pantalla del portàtil on consumim les hores, cavilamos amb això que sembla d’una altra galàxia però que està cada vegada més a prop de la nostra vida quotidiana. Les primeres empreses d’aquest nou fenomen, com Uber, Blablacar, Airbnb, etc., que han invertit uns pocs cèntims en personal, instal·lacions, proveïdors, vehicles, edificis, però que gràcies a la tecnologia estan afectant de manera notable a professions tradicionals. Alguns economistes estan alertant d’una tecnologia que més que crear processos innovadors arrasa amb sectors productius i amb els milers de llocs de treball que aquests acullen. De vegades es confon innovació disruptiva amb fórmules empresarials que, amb enormes sumes de finançament aliè, procuren un escàs avanç en termes de productivitat i ocupació. Però la veritat és que el consum de masses ja no és el que era, ja no és només qüestió de marques i ocupació d’espais de consum, perquè sempre algú sorprendrà amb productes més barats i de consum fàcil, en una espiral complicada.
Pensant en l’economia que ve, és freqüent que ens despisti l’estratègia seductora de l’aparença, sense caure en el compte que la majoria de les empreses més punteres i innovadores aposten per la venda de productes tradicionals. Imaginin les marques més famoses que estan darrere de la venda de llibres, mobles, menjar, maquinari, dispositius per escoltar música, crèdits financers, transport de passatgers, enviament de comunicacions interpersonals, i un llarg etcètera, que al final no són més que velles funcionalitats amb noves formes. El repte per als autònoms pot ser que resideixi en una estratègia centrada exclusivament en la comunicació i confiança dels clients, descuidant aquests processos innovadors que no només poden garantir la viabilitat del nostre negoci sinó fins i tot el seu èxit. Ens sorprendria descobrir la rudimentària tecnologia que s’oculta a vegades després dels reeixits negocis que arrasen amb els mercats tradicionals, com ens xocaria constatar quantes vegades confonem innovació amb tecnologia, o descobrir la importància i poc esforç en la millora constant de processos orientats a la satisfacció i interès del client.
El lliurament a domicili, cadenes de distribució especialitzades, franquícies, simples pàgines web, poden acabar amb la il·lusió i esforç d’aquest negoci que ens dóna de menjar cada dia. Però hauríem d’aprendre alguna cosa d’aquests fenòmens emergents. L’economia col·laborativa es basa en una idea molt bàsica, les noves plataformes tecnològiques redueixen les barreres de desconfiança dels potencials clients gràcies a l’ús de perfils d’usuaris amb valoracions i referències afegides per altres usuaris, el que dóna origen a noves maneres de relacionar-se, intercanviar, i convertir en diners habilitats. Sembla que aquest és el secret tan amagat per les grans corporacions, relacionar-se, intercanviar i explotar habilitats. A que no sembla tan difícil? Doncs llavors mans a l’obra i parlem amb els nostres amics, companys, competidors i veïns, abans que aquests forasters ens trepitgin el negoci.